Traumes escolars de la postguerra

Dijous 24 de novembre el programa Els matins de tv3 va parlar de l'educació de la postguerra.

Joana Cabrera, Mª Dolors Vinyes, Roser Capdevila i Eulàlia Seriola en expliquen l'educació que van rebre aquells temps. Totes coincideixen que era una època fosca, de repressió.

Roser Capdevila és una gran il·lustradora, tots coneixem els seus llibres de "Les tres bessones". La seva educació va ser en una escola laica i explica que era pitjor que les escoles religioses. A la Mercè la castigaven per dibuixar a la taula, un clar exemple de repressió d'un talent. Més tard, aquest talent l'ha fet famosa i internacional. El personatge de la bruixa avorrida no és res més que una venjança a una mestra. Mercè comenta: Ens van ensenyar a obeir però no ens van ensenyar a pensar, hi havia uns que pensaven per nosaltres. Als 13 anys, quan va fer el servei social va marxar a Suïssa i va descobrir que ella podia pensar perquè no estava amb els seus pares ni en el seu ambient.

Joana Cabrera té un record bo d'aquella època. Però tot i així explica que havien de resar el rosari, cantar el cara el sol perquè era l'època. Hi trobem un altre cas de repressió a la llengua, podien parlar català però no podien escriure'l.

L'Eulàlia Seriola presenta el llibre "El món per un forat" il·lustrat amb vinyetes. També recorda que les monges eren les aliades al règim franquista. Aquest llibre recopila les pors, la repressió, els càstigs i els insults d'aquella època.

Mª Dolors Vinyes comenta que va arribar un dia a casa i va explicar als pares que una monja l'havia pegada per equivocació i la reacció dels seus pares va ser riure. Amb aquesta anècdota explica la complicitat que hi havia entre les famílies i les monges. Els pares confiaven l'educació dels seus fills a les monges i estaven d'acord en els càstigs físics.

El món per un forat (Eulàlia Seriola)

Les tres bessones i la bruixa avorrida (Roser Capdevila)