L'escola inclusiva és una utopia?

Aquesta va ser la pregunta del debat. Vaig haver de respondre que no és una utopia, és una realitat. És molt difícil defensar una postura en la que ni ho creus.
Us deixo amb un parell de vídeos per a que hi reflexioneu.

La importancia de la motivació

La motivació a la vida és primordial, des del meu punt de vista, tot el que realitzem ho hem de fer amb motivació. Fa uns mesos vaig llegir La Contra de La Vanguardia que parlava de la motivació dels infants.
Si una persona coneix bé els èxits que es poden aconseguir amb una bona motivació és Fernando Alberca, professor de secundària i amb vuit fills: "Si eduques canalla, somriu i exigeix". 

 
D'aquesta entrevista em quedo amb:
- "Tots els infants poden ser Einstein si els motives bé".
- Motivació: malgrat que havia suspès, un professor el va convidar a assistir de franc a les seves classes. Per primera vegada, va sentir que el valoraven, que hi creien. Va sentir afecte!
- Només educa qui estima algú! Si estimeu els alumnes, educareu. Si no, no.
- Dedicaria tota la primària a una sola i única cosa: aprendre bé a llegir i escriure.

 

El Taller de Músics i les TIC

És sabut que la música és beneficiosa en diversos àmbits de la vida. Ja des dels inicis de la nostra vida, quan som dins la panxa, diuen que l'estimulació del fetus a través de la música és molt enriquidora per aquest i des de la part botànica també diuen que es beneficiós cantar a una planta.
La música provoca sentiments a les persones. Hi ha músiques que ens animen que ens motiven, d'altres que relaxen i altres que fins i tot entristeixen. Si ens fixem en les lletres de les cançons, aquestes ens mostren els sentiments dels autors. En els seus orígens, les cançons tenien principalment una funcionalitat, ja sigui de bressol, religioses (nadales, d'advent, de quaresma, etc.), de dansa, de treball (marcar el ritme d'una feina de temporada com pot ser segar o fins i tot el ritme del ferrer per evitar algun accident) o per exemple corrandes (aquestes eren creades amb una lletra relacionada amb temes d'actualitat i no servien per l'any següent).
Aquest petit tastet que us he proposat de la música i les cançons és el que m'ha vingut al cap al llegir el següent article de La Vanguardia: El Taller de Músics inaugura su nueva Escuela Superior de Música en Can Fabra.
La societat a vegades no valora la formació musical i per això us he volgut apropar a aquest món, la música, que a qui més i a qui menys li agrada però no sap tot l'esforç que hi ha darrere. També vull ressaltar al final de l'artícle l'ús que fan de les noves tecnologies que permeten assistir a classe virtualment si l'alumne/a no es pot desplaçar.

Per acabar deixo aquesta cançó que últimament m'activa.

Un fill llunyà i El viaje de María

El documental de tv3 "Un fill llunyà" ens acosta al món dels infants i joves amb autisme. Pares i mares expliquen la seva experiència de tenir un fill o filla amb autisme (com afrontar el moment del diagnòstic, l'escolarització de l'infant compartida, especial o ordinària, el dia a dia i el futur que els espera).

Miguel Gallardo, pare de la María, va realitzar aquest curtmetratge explicant la vida de la seva filla.

Comprensió lectora

Tots quan érem petits ens obligàven a llegir uns dos llibres per trimestre, ara Irene Rigau impulsa la lectura a l'etapa de primària per combatre el fracàs escolar millorant la comprensió lectora (article del diari ARA) Aquest impuls proposa llegir com a mínim 25 llibres per any a primària i 30 a l'ESO. És cert que  la comprensió lectora és important per entendre tot el que es llegeix i hem d'educar-la, però llegir per obligació ajudarà? Aquestes lectures les triarà el Departament, el centre, l'infant?


L'impuls preten implicar tant a les famílies com a les escoles en els hàbits de la lectura. Pel que fa a l'escola vol imposar 30 minuts diàris de lectura i que els tutors en fagin un seguiment i per la part que involucra a les famílies proposa l'hàbit de la lectura acompanyats d'un adult abans d'anar a dormir.
El primer error que té la societat és pensar que la lectura és plaer. La lectura és un hàbit, una feina que si es realitza bé pot produir plaer. Quan un nen ja ha après a llegir, entre els 6 i 8 anys, ja no l'acompanyem a l'hora de llegir i és un greu problema, com que sabem que ja sap llegir la feina ja està feta i deixem en mans de l'infant la realització d'aquest hàbit, és important encara que sàpiga llegir l'hem de seguir acompanyant.

Converses d'autobús

Avui he agafat l'autobús per un trajecte curt, però tan de bo hagués estat per un trajecte llarg. Us explicaré el perquè. 

Hi havia tres avis d'uns setanta anys asseguts parlant sobre els seus nets, exactament sobre l'educació que reben a l'escola. 

Avi 1: Tu creus que amb tretze anys no sàpiga fer un tant per cent?

Avi 2: És que no els ensenyen res d'abans.

Avi 1: Si amb dues operacions ja tens fet el tant per cent de qualsevol número.

(He pensat que tenia raó, que simplement és multiplicar pel tant i dividir per cent, com a mi m'havien ensenyat en el seu moment).

Avi 2: Clar. Si és que no fan res més que sortir a passejar al parc, a la muntanya, convivències.

Avi 1: Amb els temps que corren i només demanen diners per anar d'excursió, a l'escola no hi són mai.

Avi 2: No no. I ara no memoritzen res, no saben memoritzar.

Avi 1: Que va! Estan tot el dia amb l'ordinador davant que els hi diu totes les solucions. 

Aleshores no he pogut evitar i he intervingut a la conversa tan interessant que mantenien.

Jo: Perdoneu però no he pogut evitar escoltar-los. Vostès creuen que l'educació que van rebre és molt millor que la que reben els seus nets?

Avi 1: I tant! La nostra educació dóna seixanta voltes a la d'avui.

Jo: I sobre el tema de memoritzar, és cert que avui no es memoritza gairebé res, però creieu que memoritzar els servia per aprendre?

Avi 2: És clar que si! 

Jo: I què me'n dieu que el professor pujés dalt la tarima i els repetís una i una altra vegada la lliçó i vostès la repetien.

Avi 2: Doncs així és com apreníem. 

Avi 1: Nosaltres només teníem un llibre per a tot: geografia, història, ciències, matemàtiques...

Jo: Ho conec, alguna cosa semblant a l'enciclopèdia, no? 

(Què pensarien si els hi dic que hi ha escoles que no utilitzen cap llibre, que treballen per projectes?)

Avi 2: Exactament. 

Jo: I el tema dels ordinadors que diuen que estan tot el dia enganxats i que els hi dóna totes les solucions?

Avi 1: Clar, allà ho tenen tot i no cal memoritzar res. Nosaltres quan anàvem a l'escola el professor ens feia posar en fila i anava fent-nos preguntes, si l'encertaves avançaves una posició, i si t'equivocaves en retrocedies una. Allò feia que volguéssim ser els primers de la fila i no vegis la mania que feia quan algú et treia el "puesto". 

Jo: Home això que els ordinadors sempre et donen la resposta és mig cert. L'has de buscar tu, l'ordinador és una eina més per a aprendre i també s'ha d'aprendre com utilitzar-lo, de quina manera i quan. 

Avi 1: L'ordinador sempre et diu tot. 

Jo: Tornant a la memorització, l'altre dia vaig sentir una entrevista a la Roser Capdevila, l'autora de Les Tres Bessones, i ella comentava que "Els van ensenyar a obeir però no a pensar". Què me'n diuen d'això? (Entrada anterior: Traumes escolars de la postguerra)

Avi 1: Home..., nosaltres pensem i pensàvem. I ningú ensenya a pensar, ets tu qui penses. 

Jo: Bé, baixo a la següent parada i ha estat un plaer aquesta conversa. Sóc estudiant de magisteri i m'interessava molt la vostra opinió. Aviam si un altre dia coincidim i continuem aquesta conversa. Adéu. 

Avi 1: Adéu maca, un plaer. 

Avi 2: Adéu. 

Avi 3: Adéu. 

Aquesta conversa m'ha fet pensar en les diferències de l'educació d'aquests avis i l'actual, la utilització de les noves tecnologies, mètodes d'aprenentatge basats en l'experimentació (sortides), els llibres de text, etcètera. Més endavant us en parlaré.

Traumes escolars de la postguerra

Dijous 24 de novembre el programa Els matins de tv3 va parlar de l'educació de la postguerra.

Joana Cabrera, Mª Dolors Vinyes, Roser Capdevila i Eulàlia Seriola en expliquen l'educació que van rebre aquells temps. Totes coincideixen que era una època fosca, de repressió.

Roser Capdevila és una gran il·lustradora, tots coneixem els seus llibres de "Les tres bessones". La seva educació va ser en una escola laica i explica que era pitjor que les escoles religioses. A la Mercè la castigaven per dibuixar a la taula, un clar exemple de repressió d'un talent. Més tard, aquest talent l'ha fet famosa i internacional. El personatge de la bruixa avorrida no és res més que una venjança a una mestra. Mercè comenta: Ens van ensenyar a obeir però no ens van ensenyar a pensar, hi havia uns que pensaven per nosaltres. Als 13 anys, quan va fer el servei social va marxar a Suïssa i va descobrir que ella podia pensar perquè no estava amb els seus pares ni en el seu ambient.

Joana Cabrera té un record bo d'aquella època. Però tot i així explica que havien de resar el rosari, cantar el cara el sol perquè era l'època. Hi trobem un altre cas de repressió a la llengua, podien parlar català però no podien escriure'l.

L'Eulàlia Seriola presenta el llibre "El món per un forat" il·lustrat amb vinyetes. També recorda que les monges eren les aliades al règim franquista. Aquest llibre recopila les pors, la repressió, els càstigs i els insults d'aquella època.

Mª Dolors Vinyes comenta que va arribar un dia a casa i va explicar als pares que una monja l'havia pegada per equivocació i la reacció dels seus pares va ser riure. Amb aquesta anècdota explica la complicitat que hi havia entre les famílies i les monges. Els pares confiaven l'educació dels seus fills a les monges i estaven d'acord en els càstigs físics.

El món per un forat (Eulàlia Seriola)

Les tres bessones i la bruixa avorrida (Roser Capdevila)