L'escola inclusiva és una utopia?

Aquesta va ser la pregunta del debat. Vaig haver de respondre que no és una utopia, és una realitat. És molt difícil defensar una postura en la que ni ho creus.
Us deixo amb un parell de vídeos per a que hi reflexioneu.

La importancia de la motivació

La motivació a la vida és primordial, des del meu punt de vista, tot el que realitzem ho hem de fer amb motivació. Fa uns mesos vaig llegir La Contra de La Vanguardia que parlava de la motivació dels infants.
Si una persona coneix bé els èxits que es poden aconseguir amb una bona motivació és Fernando Alberca, professor de secundària i amb vuit fills: "Si eduques canalla, somriu i exigeix". 

 
D'aquesta entrevista em quedo amb:
- "Tots els infants poden ser Einstein si els motives bé".
- Motivació: malgrat que havia suspès, un professor el va convidar a assistir de franc a les seves classes. Per primera vegada, va sentir que el valoraven, que hi creien. Va sentir afecte!
- Només educa qui estima algú! Si estimeu els alumnes, educareu. Si no, no.
- Dedicaria tota la primària a una sola i única cosa: aprendre bé a llegir i escriure.

 

El Taller de Músics i les TIC

És sabut que la música és beneficiosa en diversos àmbits de la vida. Ja des dels inicis de la nostra vida, quan som dins la panxa, diuen que l'estimulació del fetus a través de la música és molt enriquidora per aquest i des de la part botànica també diuen que es beneficiós cantar a una planta.
La música provoca sentiments a les persones. Hi ha músiques que ens animen que ens motiven, d'altres que relaxen i altres que fins i tot entristeixen. Si ens fixem en les lletres de les cançons, aquestes ens mostren els sentiments dels autors. En els seus orígens, les cançons tenien principalment una funcionalitat, ja sigui de bressol, religioses (nadales, d'advent, de quaresma, etc.), de dansa, de treball (marcar el ritme d'una feina de temporada com pot ser segar o fins i tot el ritme del ferrer per evitar algun accident) o per exemple corrandes (aquestes eren creades amb una lletra relacionada amb temes d'actualitat i no servien per l'any següent).
Aquest petit tastet que us he proposat de la música i les cançons és el que m'ha vingut al cap al llegir el següent article de La Vanguardia: El Taller de Músics inaugura su nueva Escuela Superior de Música en Can Fabra.
La societat a vegades no valora la formació musical i per això us he volgut apropar a aquest món, la música, que a qui més i a qui menys li agrada però no sap tot l'esforç que hi ha darrere. També vull ressaltar al final de l'artícle l'ús que fan de les noves tecnologies que permeten assistir a classe virtualment si l'alumne/a no es pot desplaçar.

Per acabar deixo aquesta cançó que últimament m'activa.

Un fill llunyà i El viaje de María

El documental de tv3 "Un fill llunyà" ens acosta al món dels infants i joves amb autisme. Pares i mares expliquen la seva experiència de tenir un fill o filla amb autisme (com afrontar el moment del diagnòstic, l'escolarització de l'infant compartida, especial o ordinària, el dia a dia i el futur que els espera).

Miguel Gallardo, pare de la María, va realitzar aquest curtmetratge explicant la vida de la seva filla.

Comprensió lectora

Tots quan érem petits ens obligàven a llegir uns dos llibres per trimestre, ara Irene Rigau impulsa la lectura a l'etapa de primària per combatre el fracàs escolar millorant la comprensió lectora (article del diari ARA) Aquest impuls proposa llegir com a mínim 25 llibres per any a primària i 30 a l'ESO. És cert que  la comprensió lectora és important per entendre tot el que es llegeix i hem d'educar-la, però llegir per obligació ajudarà? Aquestes lectures les triarà el Departament, el centre, l'infant?


L'impuls preten implicar tant a les famílies com a les escoles en els hàbits de la lectura. Pel que fa a l'escola vol imposar 30 minuts diàris de lectura i que els tutors en fagin un seguiment i per la part que involucra a les famílies proposa l'hàbit de la lectura acompanyats d'un adult abans d'anar a dormir.
El primer error que té la societat és pensar que la lectura és plaer. La lectura és un hàbit, una feina que si es realitza bé pot produir plaer. Quan un nen ja ha après a llegir, entre els 6 i 8 anys, ja no l'acompanyem a l'hora de llegir i és un greu problema, com que sabem que ja sap llegir la feina ja està feta i deixem en mans de l'infant la realització d'aquest hàbit, és important encara que sàpiga llegir l'hem de seguir acompanyant.

Converses d'autobús

Avui he agafat l'autobús per un trajecte curt, però tan de bo hagués estat per un trajecte llarg. Us explicaré el perquè. 

Hi havia tres avis d'uns setanta anys asseguts parlant sobre els seus nets, exactament sobre l'educació que reben a l'escola. 

Avi 1: Tu creus que amb tretze anys no sàpiga fer un tant per cent?

Avi 2: És que no els ensenyen res d'abans.

Avi 1: Si amb dues operacions ja tens fet el tant per cent de qualsevol número.

(He pensat que tenia raó, que simplement és multiplicar pel tant i dividir per cent, com a mi m'havien ensenyat en el seu moment).

Avi 2: Clar. Si és que no fan res més que sortir a passejar al parc, a la muntanya, convivències.

Avi 1: Amb els temps que corren i només demanen diners per anar d'excursió, a l'escola no hi són mai.

Avi 2: No no. I ara no memoritzen res, no saben memoritzar.

Avi 1: Que va! Estan tot el dia amb l'ordinador davant que els hi diu totes les solucions. 

Aleshores no he pogut evitar i he intervingut a la conversa tan interessant que mantenien.

Jo: Perdoneu però no he pogut evitar escoltar-los. Vostès creuen que l'educació que van rebre és molt millor que la que reben els seus nets?

Avi 1: I tant! La nostra educació dóna seixanta voltes a la d'avui.

Jo: I sobre el tema de memoritzar, és cert que avui no es memoritza gairebé res, però creieu que memoritzar els servia per aprendre?

Avi 2: És clar que si! 

Jo: I què me'n dieu que el professor pujés dalt la tarima i els repetís una i una altra vegada la lliçó i vostès la repetien.

Avi 2: Doncs així és com apreníem. 

Avi 1: Nosaltres només teníem un llibre per a tot: geografia, història, ciències, matemàtiques...

Jo: Ho conec, alguna cosa semblant a l'enciclopèdia, no? 

(Què pensarien si els hi dic que hi ha escoles que no utilitzen cap llibre, que treballen per projectes?)

Avi 2: Exactament. 

Jo: I el tema dels ordinadors que diuen que estan tot el dia enganxats i que els hi dóna totes les solucions?

Avi 1: Clar, allà ho tenen tot i no cal memoritzar res. Nosaltres quan anàvem a l'escola el professor ens feia posar en fila i anava fent-nos preguntes, si l'encertaves avançaves una posició, i si t'equivocaves en retrocedies una. Allò feia que volguéssim ser els primers de la fila i no vegis la mania que feia quan algú et treia el "puesto". 

Jo: Home això que els ordinadors sempre et donen la resposta és mig cert. L'has de buscar tu, l'ordinador és una eina més per a aprendre i també s'ha d'aprendre com utilitzar-lo, de quina manera i quan. 

Avi 1: L'ordinador sempre et diu tot. 

Jo: Tornant a la memorització, l'altre dia vaig sentir una entrevista a la Roser Capdevila, l'autora de Les Tres Bessones, i ella comentava que "Els van ensenyar a obeir però no a pensar". Què me'n diuen d'això? (Entrada anterior: Traumes escolars de la postguerra)

Avi 1: Home..., nosaltres pensem i pensàvem. I ningú ensenya a pensar, ets tu qui penses. 

Jo: Bé, baixo a la següent parada i ha estat un plaer aquesta conversa. Sóc estudiant de magisteri i m'interessava molt la vostra opinió. Aviam si un altre dia coincidim i continuem aquesta conversa. Adéu. 

Avi 1: Adéu maca, un plaer. 

Avi 2: Adéu. 

Avi 3: Adéu. 

Aquesta conversa m'ha fet pensar en les diferències de l'educació d'aquests avis i l'actual, la utilització de les noves tecnologies, mètodes d'aprenentatge basats en l'experimentació (sortides), els llibres de text, etcètera. Més endavant us en parlaré.

Traumes escolars de la postguerra

Dijous 24 de novembre el programa Els matins de tv3 va parlar de l'educació de la postguerra.

Joana Cabrera, Mª Dolors Vinyes, Roser Capdevila i Eulàlia Seriola en expliquen l'educació que van rebre aquells temps. Totes coincideixen que era una època fosca, de repressió.

Roser Capdevila és una gran il·lustradora, tots coneixem els seus llibres de "Les tres bessones". La seva educació va ser en una escola laica i explica que era pitjor que les escoles religioses. A la Mercè la castigaven per dibuixar a la taula, un clar exemple de repressió d'un talent. Més tard, aquest talent l'ha fet famosa i internacional. El personatge de la bruixa avorrida no és res més que una venjança a una mestra. Mercè comenta: Ens van ensenyar a obeir però no ens van ensenyar a pensar, hi havia uns que pensaven per nosaltres. Als 13 anys, quan va fer el servei social va marxar a Suïssa i va descobrir que ella podia pensar perquè no estava amb els seus pares ni en el seu ambient.

Joana Cabrera té un record bo d'aquella època. Però tot i així explica que havien de resar el rosari, cantar el cara el sol perquè era l'època. Hi trobem un altre cas de repressió a la llengua, podien parlar català però no podien escriure'l.

L'Eulàlia Seriola presenta el llibre "El món per un forat" il·lustrat amb vinyetes. També recorda que les monges eren les aliades al règim franquista. Aquest llibre recopila les pors, la repressió, els càstigs i els insults d'aquella època.

Mª Dolors Vinyes comenta que va arribar un dia a casa i va explicar als pares que una monja l'havia pegada per equivocació i la reacció dels seus pares va ser riure. Amb aquesta anècdota explica la complicitat que hi havia entre les famílies i les monges. Els pares confiaven l'educació dels seus fills a les monges i estaven d'acord en els càstigs físics.

El món per un forat (Eulàlia Seriola)

Les tres bessones i la bruixa avorrida (Roser Capdevila)

Mestre: una de les millors professions

S'ha creat una llista de les professions que satisfan més a la persona que les realitza. Aquest estudi l'ha realitzat l'Organització Nacional d'Investigació de la Universitat de Chicago publicat per la revista Forbes. Aquest estudi en cap moment es fixa en la retribució econòmica de la professió.

La llista de les professions "felices":
1. Sacerdots
2. Bombers
3. Fisioterapeutes
4. Escriptors
5. Mestres d'educació especial
6. Mestres
7. Artistes
8. Psicòlegs
9. Agents financers
10. Enginyers d'operacions

La llista de les professions "odiades":
1. Director de tecnologia de la informació
2. Director de vendes i màrqueting
3. Productor / Mànager
4. Creador Web
5. Tècnic especialista
6. Tècnic d'electrònica
7. Secretari jurídic
8. Analista de suport tècnic
9. Maquinista
10. Gerent de màrqueting

Una de les conclusions que s'han tret d'aquest treball de recerca és que les professions que mantenen un contacte humà directe són les més valorades ja que produeixen benestar i satisfacció a la persona que les realitza.

Com omplir un got d'aigua?

Aquest vídeo em fa pensar en la importància de les paraules, del llenguatge, de les explicacions... Amb humor la parella d'humoristes Tip i Coll ens narren com explicar a una persona com omplir un got d'aigua. Hem de tenir en compte moltes característiques per tal de realitzar l'acció correcta no donant res per sabut.
Si això ho traslladem al món de l'educació, veiem la complicació que té la tasca del mestre. També he de dir-vos, que sóc del parer que l'infant ha d'experimentar i arribar ell sol a les conclusions amb l'ajuda del mestre.

Dia mundial de l'infant

Avui 20 de novembre, deixant de banda les eleccions, hi ha una cosa a celebrar.
Avui és el dia mundial de l'infant!

"El lideratge en l'àmbit educatiu"

Conferència "El lideratge en l'àmbit educatiu" a càrrec del Dr. Àngel Castiñeira Fernández.
Aquest article resumeix molt bé el que va explicar el Sr. Castiñeira.

 Aquesta estàtua (Kaunas, Lituania) no la coneixia i em va agradar molt la seva història. Durant el dia no és res més que un home de bronze, però quan arriba la nit té una identitat oculta: el sembrador d'estels.

La majoria de cops els estels que anem sembrant els mestres no es veuen a simple vista, estan ocults, i no per això hem de deixar de sembrar-los.

Visita a un centre representatiu

El Sagrer (façana principal)

El centre que he visitat és El Sagrer, situat al barri de La Sagrera.

La implicació que hi ha per part dels pares i mares (AMPA). Gràcies a ells els nens tenen una bibliotecària unes hores a la setmana per a que els infants vagin a la biblioteca al menys una hora a la setmana. També tenen una mestra de plàstica. S'encarreguen, també, d'escollir els monitors tant del migdia com els del matí (acollida). A educació infantil cada dia acompanyen i recullen als seus fills/es a la classe i a primària els van a recollir divendres a la tarda. Ens comenten que, tot i l'enrenou que es genera, val la pena aquest contacte amb els pares.

Missatge dirigit als pares a la porta d'una aula

És un centre amb alumnat sord. Hi ha que fan escola compartida i van a El Sagrer dos o tres dies i la resta van a un centre d'educació especial. Per part del claustre tenen MAILL (mestre d'audició i llenguatge) i per part del departament d'educació tenen logopedes que estan amb els infants unes hores a la setmana en funció de la sordesa d'aquest. Amb aquests alumnes la prioritat del centre és més la socialització i no pas l'aprenentatge curricular.

Consideren que tots els adults del centre eduquen (des del cuiner, la secretaria, el conserge, els monitors, els mestres, els pedagogs) i s'han de sentir part de la tribu. La tribu educa.

Racó d'experimentació

Al parvulari tenen racons d'experimentació, d'art, de joc simbòlic, jocs compartits i construccions. A l'inici i al final dels racons fan la rotllana de benvinguda i de retorn, respectivament.

Treballen l'apadrinament de lectura. Un alumne de P5 amb un de 6è, 30 minuts setmanals es troben a la biblioteca i llegeixen i a part fan una sortida amb transport públic on el padrí s'ha de fer càrrec del fillol.

A primària treballen per projectes, aquí en teniu alguns exemples:

Projecte Figura Humana

Projecte de la Pedra

                                                

Balena a tamany real

  

Taula rodona

Primer dia de la SAE: Taula rodona amb mestres novells.
En Víctor, la Maria i la Laura són mestres formats a Blanquerna. Són afortunats perquè estan exercint i en aquests temps que corren ja sabem que no és gaire fàcil.
Han explicat les seves experiències en les escoles en les quals han i estan treballant. És interessant que una persona que fa menys de dos anys estava en la teva posició t'expliqui què passa quan acabes la carrera i t'endinses al complicat món laboral. La Maria va marxar a EEUU i va estar treballant un any i actualment és substituta de primària, en Víctor és tutor de 6è i la Laura és mestra de català.

M'agradaria destacar un recull de frases que vaig escoltar durant la taula rodona:
-Els mestres mai hem de deixar d'aprendre. La formació universitària és una formació inicial i durant la vida professional necessitem una formació continuada.
-És cert que hi ha diferències entre la teoria i la pràctica, però no les hem d'enfrontar, sinó hem de procurar encaixar-les.
-Trobar-se amb un repte t'estimula per cercar les solucions.
-Has de saber trobar el punt just per a motivar a tots els alumnes, que hi ha de molt diversos.
-Cita del llibre: "¿Cómo dar clases a los que no quieren?" Si t'equivoques, corregeix i si l'encertes, perfecciona.
-L'aula requereix feina, requereix estar atenta.
-Si et trobes perdut, demana ajuda al claustre, a mestres o a companys de facultat. No hem de tenir por per demanar ajuda.
-Reconèixer les petites accions dels infants.
-Si tens una idea, fes-la! Si els alumnes diuen que no es fa així tu saps que allò ho has decidit per algun motiu. Segueix endavant i si t'has equivocat ja rectificaràs. Som humans!
-Aprofiteu les pràctiques. Sigueu esponges!
-Hem de ser prudents i valorar a la resta de mestres.
-No deixis que les pors s'apoderin de tu, has de tenir confiança.

 Moltes gràcies a la Maria, en Víctor i la Laura.

Setmana d'Activitats Extraordinaries

Durant la setmana del 14 al 18 de novembre de 2011 es durà a terme la Setmana d'Activitats Extraordinàries (SAE) amb l'objectiu d'obtenir un primer contacte amb la realitat educativa.

Al llarg d'aquesta, hi ha previstes un conjunt d'activitats pràctiques fora de la Facultat:
-Dilluns: Taula rodona amb mestres novells formats a Blanquerna.
-Dimarts: Visita a un centre educatiu escolar representatiu.
-Dimecres i dijous: Acompanyament a les pràctiques d'un alumne de 3r.
-Divendres: Conferència a càrrec del Dr. Àngel Castiñeira Fernández ("El lideratge en l'àmbit educatiu").

Espero treure molt profit d'aquesta setmana i més endavant us explicaré com ha anat cada activitat.

Capacitats

Fa temps vaig veure aquest documental i m'agradaria compartir-lo amb vosaltres.
M'agrada la idea del títol: CAPACITADOS. Una persona amb ceguesa, mobilitat reduïda o sordera no són discapacitats, sinó capacitats de tot el que es proposin.
Aquest documental és una iniciativa del "Programa Por Talento" en el qual tres prestigiosos directius s'enfronten durant un dia habitual de feina com si tinguessin una discapacitat. En cada cas, una persona amb discapacitat els acompanya i ajuda a realitzar les seves feines.
-Ferran Adrià (prestigiós cuiner) acompanyat per Carlos Formoso (Enginyer informàtic de Ibermática.
-Marcos de Quinto (President de Coca-Cola Iberia) acompanyat per Virginia Carcedo (Tècnic del Departament de Programes europeus de la Fundació ONCE).
-María Garaña (presidenta de Microsoft Ibérica) acompanyada per Juan Carlos Martínez (Tècnic de la Direcció de Cooperació de la Fundació ONCE).
Fixeu-vos en les reflexions d'aquests tres empresaris, em fan pensar la quantitat de perjudicis que té la societat. Hem de canviar! Espero que aquest documental ens ajudi a fer-ho.
Aquest canvi també s'ha de dur a terme en l'àmbit de l'educació. Hem d'educar als nostres infants amb els valors d'igualtat d'oportunitats, de capacitat per a tothom, crec que seria clau per a que d'aquí uns anys aquest documental no tingui sentit. La societat haurà canviat i la concepció dels capacitats (o discapacitats com es coneix avui dia) ja que estaran completament integrats.

Crítica a les noves tecnologies

Ens estem tornant cecs amb les noves tecnologies? D'aquí pocs anys els infants no sabran ni el que és un llibre de paper.

Aquí tenim un exemple d'una nena petita que no sap què fer amb una revista, intenta utilitzar-la com un iPad i no entén perquè les imatges que clica no li responen.

Reflexionem sobre l'ús de les noves tecnologies en el món de l'educació, si us plau. Estic d'acord que les hem d'integrar dins les aules i el món educatiu, però hem de tenir cura de com ho fem. Fa anys ja vam patir una evolució tecnològica (del pergamí al llibre) que amb toc d'humor veiem al següent vídeo.

En resum, aquests tres exemples de l'evolució de les noves tecnologies i de les seves aplicacions em fan pensar que ens hem d'adaptar als canvis i mica en mica integrar-les al dia a dia, però amb precaució. Tan dolent és quedar-se enrere i fer veure que no hi ha canvis com deixar enrere tot el que hi havia fins ara i només centrar-se amb l'evolució. Busquem l'ús adient de cada tecnologia.

Obsolescència programada

Us recomano aquest documental: Comprar, llençar, comprar. Parla de la vida dels productes i la seva fabricació per a que tinguin una data de caducitat i així haver de tornar-lo a comprar, estem parlant de l'obsolescència programada.

Mirades a l'educació del nord

Us recomano el reportatge de 30 minuts "Notes d'educació". Repassa l'educació als Estats Units, a Finlàndia i, a casa nostra, Catalunya. L'informe PISA també té rellevància a aquest documental.

Entusiasme sospitós

Us recomano l'article del Carles Capdevila del Diari Avui de dimecres 30 de maig de 2007. És cert que fa uns quants anys d'aquest article i, per sort d'alguns o per desgràcia d'altres, encara té sentit. L'educació en el lleure és una opció més per a l'educació dels infants, no deixa de ser un altre agent educatiu. En Carles parla dels monitors de lleure amb un toc d'humor. Quan va sortir aquest article me'l vaig llegir molts i molts cops i m'agrada la idea de pensar que algú reconeix la nostra feina. Formo part d'aquest moviment des que era petita, com a nena, i des de fa anys com a monitora. He format part com a nena i monitora de l'Esplai La Sagrera i de l'Agrupació Excursionista "Catalunya" (A.E.C.) on encara sóc monitora.

Us deixo amb l'article: 

Entusiasme sospitós

Som en un país abstencionista i desencantat, on se suposa que els joves han d’estar desmotivats. Que alguns d’ells es dediquin a educar la nostra canalla de franc i amb tant d’entusiasme és molt sospitós.

Són uns éssers estranys d’entre 18 i 25 anys que es fan dir monitors d’esplai, o caps d’agrupaments. Els reconeixereu perquè pringuen totes les tardes de dissabte als caus muntant gimcanes, perden els caps de setmana fent excursions i malgasten la Setmana Santa sencera i quinze dies de juliol anant de campaments. I tot sense cobrar res i amb una passió que no pot ser bona per a la salut.

La broma fa dècades que dura, i no són quatre sonats, es tracta d’uns quants milers. S’ha procurat fer burla d’ells com a xirucaires idiotitzats, se’ls ha fet saber que s’han acabat les utopies i que la gràcia d’avui dia és ser famós, però ells insisteixen que no. Són especialment pesadets amb la idea d’anar a la muntanya i educar en el lleure, assumeixen responsabilitats i ens donen lliçons als pares sobre coses tan antiquades com desconnectar, conviure i madurar. I a sobre se’ls veu feliços, i -el que és pitjor- a la canalla que cuiden, també. Això els fa poc integrables a la societat, perquè el que es porta és no fotre res i fer cara d’estressat, i no pas passar-te el dia organitzant coses amb un somriure.

L’administració els dóna l’esquena i els nega el dret a fer servir les escoles públiques (perfectament desaprofitades els dissabtes) per intentar que s’ofeguin en petits locals d’entitats que sovint són literalment uns caus, però ni així pleguen. Els mitjans de comunicació tenim a punt el protocol del linxament mediàtic i exigència de responsabilitats a la mínima que algun grup es perd al bosc, però ells allà, valents.

Les tècniques de captació de nous membres són terriblement sofisticades. Per culpa d’un mètode estranyíssim anomenat seguir l’exemple (oi que sona carca?), molts nens d’esplai s’acaben assemblant als seus monitors, i volen ser castellers, diables o voluntaris d’oenagés. I com que el moviment es renova, costa etiquetar-los de gent poc moderna, perquè viuen al dia i s’adapten als nous temps.

Si almenys tant d’esforç fos al servei d’una secta destructiva, s’entendria, i algun actor de Hollywood els donaria suport. Però no, no són cap secta i la seva voluntat és totalment constructiva (ai, uix, quin concepte més passat de moda). Són tota una anomalia en els ambients derrotistes i les societats decadents. Algú els hauria d’aturar abans que se’ls acudeixi canviar el món de veritat.

Campaments d'estiu A.E.C. (2010)

Campaments d'estiu A.E.C. (2010)

L'inici del camí

El meu nom és Maria. Us explicaré breument la meva trajectòria educativa.
Quan va arribar l'hora de decidir els estudis superiors vaig prendre la decisió de fer un mòdul: desenvolupament i aplicacions de projectes de construcció. Avui dia sóc delineant. Després d'acabar aquests estudis volia fer arquitectura però la nota de tall no m'ho va permetre. Finalment vaig entrar a una carrera que també em motivava: Enginyeria tècnica d'obres públiques. Allà vaig passar dos anys i per circumstancies no vaig poder continuar amb aquests estudis. L'any següent em vaig dedicar a treballar en el món del lleure (que ja en formava part des dels 17 anys). I finalment... he decidit estudiar Magisteri d'Educació Primària a Blanquerna (Universitat Ramón Llull).
No va ser una decisió que sobtés a ningú del meu entorn i a mi encara menys. He de dir que no em penedeixo dels meus estudis anteriors, els vaig triar perquè en aquell moment m'interessaven. Avui dia desitjo que no hi hagin més canvis en la meva formació i dedicar-me al món de l'educació.

Per començar...

M'agradaria iniciar aquesta experiència compartint amb tots vosaltres un poema. 

Autobiografía

No cojas la cuchara con la mano izquierda.
No pongas los codos en la mesa.

Dobla bien la servilleta.

Eso, para empezar.

Extraiga la raíz cuadrada de tres mil trescientos trece.

¿Dónde está Tanganika? ¿Qué año nació Cervantes?

Le pondré un cero en conducta si habla con su compañero.

Eso, para seguir.

¿Le parece a usted correcto que un ingeniero haga versos?
La cultura es un adorno y el negocio es el negocio.
Si sigues con esa chica te cerraremos las puertas.
Eso, para vivir. 

Gabriel Celaya