Converses d'autobús

Avui he agafat l'autobús per un trajecte curt, però tan de bo hagués estat per un trajecte llarg. Us explicaré el perquè. 

Hi havia tres avis d'uns setanta anys asseguts parlant sobre els seus nets, exactament sobre l'educació que reben a l'escola. 

Avi 1: Tu creus que amb tretze anys no sàpiga fer un tant per cent?

Avi 2: És que no els ensenyen res d'abans.

Avi 1: Si amb dues operacions ja tens fet el tant per cent de qualsevol número.

(He pensat que tenia raó, que simplement és multiplicar pel tant i dividir per cent, com a mi m'havien ensenyat en el seu moment).

Avi 2: Clar. Si és que no fan res més que sortir a passejar al parc, a la muntanya, convivències.

Avi 1: Amb els temps que corren i només demanen diners per anar d'excursió, a l'escola no hi són mai.

Avi 2: No no. I ara no memoritzen res, no saben memoritzar.

Avi 1: Que va! Estan tot el dia amb l'ordinador davant que els hi diu totes les solucions. 

Aleshores no he pogut evitar i he intervingut a la conversa tan interessant que mantenien.

Jo: Perdoneu però no he pogut evitar escoltar-los. Vostès creuen que l'educació que van rebre és molt millor que la que reben els seus nets?

Avi 1: I tant! La nostra educació dóna seixanta voltes a la d'avui.

Jo: I sobre el tema de memoritzar, és cert que avui no es memoritza gairebé res, però creieu que memoritzar els servia per aprendre?

Avi 2: És clar que si! 

Jo: I què me'n dieu que el professor pujés dalt la tarima i els repetís una i una altra vegada la lliçó i vostès la repetien.

Avi 2: Doncs així és com apreníem. 

Avi 1: Nosaltres només teníem un llibre per a tot: geografia, història, ciències, matemàtiques...

Jo: Ho conec, alguna cosa semblant a l'enciclopèdia, no? 

(Què pensarien si els hi dic que hi ha escoles que no utilitzen cap llibre, que treballen per projectes?)

Avi 2: Exactament. 

Jo: I el tema dels ordinadors que diuen que estan tot el dia enganxats i que els hi dóna totes les solucions?

Avi 1: Clar, allà ho tenen tot i no cal memoritzar res. Nosaltres quan anàvem a l'escola el professor ens feia posar en fila i anava fent-nos preguntes, si l'encertaves avançaves una posició, i si t'equivocaves en retrocedies una. Allò feia que volguéssim ser els primers de la fila i no vegis la mania que feia quan algú et treia el "puesto". 

Jo: Home això que els ordinadors sempre et donen la resposta és mig cert. L'has de buscar tu, l'ordinador és una eina més per a aprendre i també s'ha d'aprendre com utilitzar-lo, de quina manera i quan. 

Avi 1: L'ordinador sempre et diu tot. 

Jo: Tornant a la memorització, l'altre dia vaig sentir una entrevista a la Roser Capdevila, l'autora de Les Tres Bessones, i ella comentava que "Els van ensenyar a obeir però no a pensar". Què me'n diuen d'això? (Entrada anterior: Traumes escolars de la postguerra)

Avi 1: Home..., nosaltres pensem i pensàvem. I ningú ensenya a pensar, ets tu qui penses. 

Jo: Bé, baixo a la següent parada i ha estat un plaer aquesta conversa. Sóc estudiant de magisteri i m'interessava molt la vostra opinió. Aviam si un altre dia coincidim i continuem aquesta conversa. Adéu. 

Avi 1: Adéu maca, un plaer. 

Avi 2: Adéu. 

Avi 3: Adéu. 

Aquesta conversa m'ha fet pensar en les diferències de l'educació d'aquests avis i l'actual, la utilització de les noves tecnologies, mètodes d'aprenentatge basats en l'experimentació (sortides), els llibres de text, etcètera. Més endavant us en parlaré.